El territori d'Euskal Herria és el d'un petit país que té una extensió que supera els vint mil quilòmetres sense arribar als vint-i-un mil.

Està compost per sis territoris històrics: Nafarroa, Àlaba, Biscaia, Gupúscoa, Lapurdi i Zuberoa, actualment sota la dominació dels Estats espanyol i francés. L'Estat espanyol domina el territori d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa i el francés els de Lapurdi i Zuberoa. Ambdós es reparteixen el territori de Nafarroa.

Els territoris històrics d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa constitueixen des del 1979 la Comunitat Autònoma Basca, una de les 17 Comunitats Autònomes en les que l'Estat espanyol postfranquista ha dividit el territori sota el seu domini i l'Administració d'aquest. El territori històric de Navarra, excepte Behe Nafarroa (Baixa Navarra) sota domini francés, és una altra d'aquestes 17 Comunitats Autònomes de l'Estat espanyol, l'anomenada Comunitat Foral de Navarra.

Els territoris d'Euskal Herria sota domini francés no tenen cap reconeixement polític ni administratiu com a unitat. Estan sotmesos, juntament amb el Bearn, al Departament dels Pirineus Atlàntics, la capital conjunta dels quals és Pau, capital de Bearn.

Extensió superficial d'Euskal Herria: 21.618 quilòmetres quadrats (1)

Euskal Herria Sud suma 17.656 quilòmetres quadrats

Comunitat Foral de Navarra 10.421,0 quilòmetres quadrats

Comunitat Autònoma Basca 7.234,8 quilòmetres quadrats

3.037,3 a Àlaba

2.217,2 a Gipúscoa

1.980,3 a Biscaia

Euskal Herria Nord suma 2.962 quilòmetres quadrats

1.318 a Behe Nafarroa

859 a Lapurdi

785 a Zuberoa

Evolució de la població de fet d'Euskal Herria 1900-1991 (2)Número d'habitants:

1.084.616 el 1900

1.160.023 el 1910

1.272.645 el 1920

1.421.920 el 1930

1.516.852 el 1940

1.629.172 el 1950

1.978.035 el 1960

2.562.760 el 1970

2.879.032 el 1981

2.882.766 el 1991

Actualment la població supera lleugerament els 2.900.000 habitants.

Evolució de la població de fet del SUD d'Euskal Herria (Nafarroa, Àlaba, Biscaia i Gipúscoa) 1787-1991 (3) Número d'habitants:

529.250 el 1787

505.178 el 1797

614.214 el 1826

518.455 el 1833

710.892 el 1857

728.340 el 1860

754.883 el 1877

814.541 el 1887

880.275 el 1897

911.265 el 1900

986.023 el 1910

1.096.650 el 1920

1.237.593 el 1930

1.325.382 el 1940

1.444.172 el 1950

1.773.696 el 1960

2.343.503 el 1970

2.556.297 el 1975

2.642.334 el 1981

2.638.598 el 1986

2.622.572 el 1991

2.618.629 el 1996

Noteu el brutal creixement 1950-1975 (més d'un milió en 25 anys), la ralentització a partir de 1975 i la caiguda des del 1981 al 1986, que continua després.

(1) Significativament, no sembla estar tan clar com caldria una dada tan elemental com és l'extensió territorial d'Euskal Herria. Amb molta freqüència es diu que són 20.664 quilòmetres quadrats (p.e. M. Asunción URZAINKI i Elisabete AZKARATE: Euskal giza geografia. Organització de l'espai basc, en AAVV: Euskal Herria. Historia eta gizartea. Historia y sociedad, Caja Laboral Popular, Oiartzun, 1984, pàgina 109; per exemple ara en la web del govern de la Comunitat Autònoma Basca).

Succeeix després, però, que, en estar el país políticament trossejat, les dades que les diverses administracions ofereixen de l'extensió del seu troç, sumades, no coincideixen amb aquest total freqüentement citat de 20.664. Aquí hem optat per donar les dades de cada troç.

Les dades d'extensió de la Comunitat Autònoma Basca, Àlaba, Biscaia i Guipúscoa són de l'Anuari Estadístic Basc 95, publicat per l'Eustat (Institut Basc d'Estadística), Vitoria-Gasteiz, 1996, pàgina 6. Les de la Comunitat Foral de Navarra són de la Ressenya Estadística de Navarra. Any 1984, publicada pel Govern de Navarra. Departament de Presidència, Pamplona, 1986, pàgina 22. Les dades de l'extensió d'Euskal Herria Nord estan agafades dels Anuaris d'EGIN i de múltitud d'altres fonts que coincideixen amb ells (p.e. J.L.DAVANT et alii: Euskadi en guerra, EKIN, Baiona, 1987, pàgina 112) encara que no amb escassa freqüència apareixen publicades dades divergents (p.e., en la col.lecció Que sais-je?, Jacques Allières: Les Basques, Presses Universitaires de France, París, 1977, pàgines 9-10, que dóna per a Euskal Herria Nord una extensió de 3.094 quilòmetres quadrats: 1.500 quilòmetres quadrats per a la Baixa Navarra, 777 per a Lapurdi i 817 per a Zuberoa).

(2) Les dades de l'evolució de la població d'Euskal Herria 1900-1991 foren elaborades pel sociòleg basc Luis Núñez i estan publicades en l'Anuari EGIN 1988, pàgina 124, per al període 1990-1991 i en l'Anuari EGIN 1992, pàgina 129 per al 1981 i 1992. Les seus fonts són cens de l'Institut Nacional d'Estadística espanyol i el seu homòleg francés INSEE. Per al 1981 les dades són les del Cens espanyol de l'1 de maç del 1991 i del francés del 15 de març de 1990.

(3) Les dades de l'evolució de la població de fet del SUD d'Euskal Herria (conjunt de Nafarroa, Àlaba, Biscaia i Guipúscoa) 1987-1991 s'agafen del llibre dels sociòlegs bascs Justo DE LA CUEVA i MARGARITA AYESTARAN: La crisi de CINDU-EUSKADI (Crisi econòmica, social i política d'una Ciutat Industrial anomenada EUSKADI), Volum I d'euskadi, on vas? Per què? (Claus estructurals i dialèctiques de l'economia i la societat basques), ECO S.A., Madrid, 1982, pàgina 3 de l'Annex de Taules, Gràfics i Mapes. Les seues dades provenen: les del 1787 del cens de Floridablanca; les del 1797 del Cens de Godoy; les del 1826 de Sebastián de Miñano: Diccionari greogràfico-estadístic d'Espanya i Portugal, Madrid, 1826, Volum VI, pàgina 27; i els del 1833 del Reial Decret del 30 de novembre. Totes aquestes dades transcrites de l'obra de Pedro ROMERO DE SOLÍS: La població espanyola als segles XVIII i XIX, Siglo XXI Editores, Madrid, 1973, pàgines 137, 159, 170 i 173. També de l'obra de ROMERO DE SOLÍS s'agafen les dades dels cens del 1857 al 1897, pàgines 237, 262 i 263. Amb l'excepció de la dada del cens del 1860, presa de Manuel GONZÁLEZ PORTILLA: La formació de la societat capitalista al País Basc (1876-1913), Haranburu, Donostia, 1981, Volum II, pàgina 153. Les dades dels cens del 1900 al 1960 s'agafen del llibre de l'Institut Nacional d'Estadística: Cens 1960, Tom I, pàgina XIX. I les dels anys successius de les publicacions de l'INE i de l'Eustat (Institut Basc d'Estadística).